STC, 31/05/21: Tutela judicial efectiva. Desallotjament Absència de judici de proporcionalitat.

Sentència del TC, de 31 de maig: Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. Formalisme rigorista i absència de judici de proporcionalitat dels tribunals ordinaris entre les circumstàncies del titular del dret de propietat de l'habitatge i les circumstàncies dels ocupants de l'al·ludit habitatge.

STC Sala 2a núm. 113/2021 de 31 de maig. ECLI:ÉS:TC:2021:113.

RECURS D'AMPARO

Pte. Don Juan Antonio Xiol Ríos

Voto Particular Don Ricardo Enríquez Sancho

-------------------

Aquest recurs d'empara es formula contra un Acte de despatx d'execució de sentència per a desallotjament de l'habitatge habitual que ocupen una mare i els seus tres fills menors d'edat.

La mare recurrent, en el procés d'execució, va sol·licitar la pròrroga del termini de desallotjament de l'habitatge argumentant la seva petició en els drets continguts en els arts. 9.3, 10.1 i .2, 24.1, 39 i 47 CE ( és a dir, més enllà de les causes d'oposició taxades i regulades en l'art. 556 de la norma processal).

La tesi bàsica del recurs d'empara és que els tribunals de justícia ordinaris no van donar resposta a la causa d'oposició al·legada per la mare (afectació del desallotjament a una família en risc habitacional amb menors d'edat) per considerar que els tribunals només poden atendre les causes d'oposició previstes en la llei processal i que els drets fonamentals “són marginals al procediment”.

El Ministeri Fiscal va demanar la denegació del recurs d'empara al·legant que l'interès superior del menor no té cabuda (protecció) en un procediment d'execució.

El TC resol que s'ha produït la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE). D'aquesta forma estima l'empara, perquè va haver-hi un formalisme rigorista i no va haver-hi un necessari judici de proporcionalitat dels tribunals ordinaris entre les circumstàncies personals i objectives del titular del dret de propietat de l'habitatge objecte del litigi i les circumstàncies de precarietat econòmica, els interessos superiors dels menors i l'absència d'alternativa habitacional dels ocupants de l'al·ludit habitatge. Recorda el TC que en els debats on es qüestiona la protecció de Drets Fonamentals, el deure motivador sobre el fons de l'assumpte ha de reforçar-se en dret i en aquesta causa no es va fer.

Es va formular Vot Particular per part del magistrat Don Ricardo Enríquez Sancho, que, entén, el recurs d'empara hauria d’haver estat desestimat.

L'argumentari del vot bàsicament indica que la decisió majoritària de la sentència introdueix en els processos d'execució civil una nova causa d'oposició, que no està recollida a la Llei processal. Que no és competència dels tribunals ordinaris, ni del TC, legislar. Que és el poder legislatiu al qual només competeix articular les causes d'oposició en els processos civils.

El Vot particular apuntala la seva tesi amb un exemple sobre les mancances en el desenvolupament normatiu de l'art. 39 CE (protecció de la família) en relació al principi de l'interès del menor, que en cap cas, segons la seva opinió jurídica, els tribunals han de suplir.

I, en qualssevol dels casos, ressenya el magistrat, la mare recurrent en empara, disposava d'altres vies processals (administratives i civils) per a resoldre la qüestió de la protecció dels fills menors i de la resta de Drets Fonamentals.