#8M. Dones empoderades i el seu àmbit laboral. Entrevista a Carme Forcadell.

20/09/2021

En ocasió de la celebració del Dia Internacional de les Dones del 8 de març, enguany la Comissió d'Igualtat i Violència de Gènere de l'ICASBD ha volgut homenatjar les dones amb un cicle d'entrevistes anomenat 'Dones empoderades i el seu àmbit laboral'. A continuació podeu accedir al contingut duna nova entrevista, realitzada a Carme Forcadell, Llicenciada en Filosofia i Ciències de la Informació i expresidenta del Parlament de Catalunya:

Va néixer a Xerta (Tarragona) el 29 de maig de 1955

Llicenciada en Filosofia i Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona

Màster en Filologia catalana.

Política d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Ha estat professora de llengua catalana de l’escola Industrial de Sabadell.

Assessora en Llengua i cohesió social en el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora de normalització lingüística

Membre integrant de la Comissió dels Papers de Salamanca i la Plataforma pel dret a decidir.

Entre 2003 i 2007, va ser Regidora de l’Ajuntament de Sabadell.

Membre fundadora de la Plataforma per la Llengua.

Membre i vocal de la junta d’Òmnium cultural de Sabadell. 

Presidenta d’Assemblea Nacional Catalana entre el 2012 i 2015

1. Què és per tu el feminisme?

Per mi el feminisme és una eina de transformació del món. Jo sempre dic que les revolucions del segle XXI vindran de la mà del feminisme i de l’ecologisme, per tant és una eina de transformació per acabar amb les discriminacions perquè, evidentment, és molt greu que més de la meitat de la població estigui discriminada pel sol fet de ser dona. Això per mi és molt greu. És una eina de transformació social, per què evidentment si acabem amb aquesta discriminació serà un canvi molt radical: Una revolució.

2. Com has viscut el moviment feminista al llarg dels anys? Consideres que hi ha canvis importants en el transcurs dels anys? Hi ha hagut millores?

Evidentment, hi ha hagut molts canvis i importantíssims, és a dir, crec que un dels canvis més importants per a mi  és que s’ha trencat el tabú per denunciar. La gent ara quan pateix violència masclista ho denuncia, ha deixat de ser un tabú. La gent diu que ara hi ha més violència que mai... N’hi ha igual que abans, però ara es denuncia i abans no. 

3. Per quan una dona Presidenta de la Generalitat? I a l’Estat espanyol? I al FCBarcelona?

M’encantaria. M’agradaria molt una Presidenta per la Generalitat. Aquestes eleccions hi ha hagut tres dones com a cap de llista, (Cup,  Junts i d’En comú podem) això és tot un avenç, però encara no som a on volem ser.  En aquest Parlament hi haurà més dones que mai. Espero que la Mesa del Parlament també sigui paritària i no hi hagi sis homes i una dona com ha passat anteriorment. El Govern ha de ser paritari, no podem deixar que no sigui així.

Jo vull que a tot arreu les dones liderin perquè es necessària l’opinió de les dones. Una dona a la política canvia a la dona. Moltes dones a la política canvien la política. 

Hi va haver una Presidenta crec que del Llagostera i també un altra del Rayo Vallecano. Presidenta del FCBarcelona de moment és difícil, ara es presenten tres candidatures i tots són homes. 

4. Què opines de les reivindicacions del 8M?

Cal trobar noves formes de manifestar-se, tot i que no és el mateix en situació de pandèmia. Ara pel context no es pot fer, però les dues últimes van ser multitudinàries. La del 2018, jo hi vaig ser. La del 2019, no vaig poder. Anteriorment el jovent no estava tan implicat, ara n’hi ha molt més i me’n alegro molt. Això és molt important.

5. Dins els àmbits que has desenvolupat la teva feina , en quines dificultats t’has trobat en quant a discriminacions cap a tu o a les teves companyes? Has patit masclisme en l’àmbit polític?

A tots els àmbits he trobat discriminació i fins i tot més en l’àmbit professional i de la política. En l’àmbit assembleari o d’associacions molt menys perquè és un àmbit diferent, la gent hi va de manera voluntària, no hi ha interessos personals ni interessos econòmics ni de cap mena, hi va tothom perquè té ganes de col·laborar en un projecte, en una ideologia i perquè creu en el projecte.  

He patit discriminació, tant a l’Ajuntament de Sabadell com a altres llocs. En el Parlament, en una sessió plenària és sabut que uns diputats de l’oposició van realitzar uns comentaris masclistes.  Molts altres els van sentir i cap hi va fer res. Jo no ho vaig sentir, m’ho van explicar després. I si això m’ho fan a mi que sóc una persona que té recursos, imagina’t a altres dones que no els tenen.

Un senyor que tingui ambició política està ben vist, però si és una dona està mal vist. Continuem un pas enrere en molts aspectes. 

6. Els teus orígens. Han marcat la teva personalitat i les teves reivindicacions?

Jo recordo que vaig començar quan era petita: en el col·legi els nens ocupaven tot el pati jugant a futbol i les nenes a un raconet. Aquí ja vaig veure que això no estava bé. No entenia que era l’ocupació de l’espai, però a partir d’aquí vaig anar veient coses i vaig començar a ser reivindicativa. El mes greu és que avui continua passant.

7. T’has trobat amb dificultats per conciliar la vida personal, familiar i laboral? Creus que les empreses públiques i privades realment tenen en compte la conciliació?

Jo crec que les empreses públiques han d’anar un pas endavant. Acostuma a ser així. Per altra banda, a l’àmbit polític, les conselleres i consellers per la càrrega de feina, tenen un empobriment de la vida familiar, però crec que han d’intentar que el personal que està al seu càrrec, dins l’abast de les seves possibilitats,  puguin conciliar la vida familiar i laboral. 

8. Carme, abans has signat amb un bolígraf lila. Pots explicar-nos l’història i el perquè fas servir un bolígraf de color lila?

Quan vaig arribar a Alcalá Meco, a l’economat venien retoladors de color lila, i quan vaig arribar a Mas d’Enric, no en venien. Les recluses em deien: perquè escrius amb bolígraf de color lila? Jo els deia que és el color de les dones. Els explicava que sóc feminista, i elles em deien que no ho eren; aleshores els explicava el què era ser feminista, després em deien que elles també ho eren. El símbol del bolígraf lila, va venir quan vaig veure que una noia escrivia a la seva iaia amb aquest color i em va explicar que escrivia de color lila perquè era el color de les dones i ella volia defensar els drets de les dones. Llavors vaig pensar que el bolígraf era una bona excusa per treballar el tema del feminisme amb les dones de la presó.

9. La presó t’ha reforçat com a feminista?

 Sí, la meva vessant feminista s’ha reforçat. Si hi haguessin més dones a altes esferes de poder hi hauria menys persones a la presó. He vist dones a la presó que són delinqüents però també són víctimes, de les circumstàncies, de la societat, de la seva vida. La majoria de dones que estan a la presó no han tingut les mateixes oportunitats. Només un 5% de les dones de la societat entren a la presó tot i que són més de la mitat de la població.

 

10. Ara fa voluntariat a una ONG a Sabadell. La persona responsable d’aquesta ONG, és un home o una dona? 

Un home. En quasi tots els àmbits, els alts càrrecs acostumen a ser homes. Aquí topem amb el anomenat sostre de vidre. Les persones amb càrrecs de responsabilitat,  acostumen a ser homes.  A l’àmbit de la docència també passa, la majoria de docents són professores però els Directors dels centres docents majoritàriament són homes. 

11. Funcionàries femenines a presons masculines. Creus que tenen els mateixos efectes i problemàtiques que funcionaris masculins a presons femenines?

Doncs crec que en aquest àmbit no hi ha diferències. Son acceptats pels interns en general. Es valora més a les persones. Sempre hi ha persones que et cauen més bé que d’altres, però crec que no hi ha diferències pel fet de ser un home o una dona. 

        12) A la presó, els interns i les internes que treballen, cobren el mateix? 

Els sous són iguals però el que passa és que a determinats llocs hi ha molts més homes que dones. Per exemple a la cuina, tots els cuiners eren homes. Vàrem fer aquesta observació i ara també hi ha una dona.  Petites passes que ens fan anar avançant.

        13) Per últim Carme, a on creus que haguessis arribat si fossis un home?

Doncs no ho sé, potser al mateix lloc o potser no hagués fet res perquè no hagués tingut l’impuls de superar ni de lluitar que tenim les dones. Quan tot és més difícil, t’esperones més. 

Sabadell, a 3 de març de 2021.