#8M. Dones empoderades i el seu àmbit laboral. Entrevista a Neus Rebull

En ocasió de la celebració del Dia Internacional de les Dones del 8 de març, enguany la Comissió d'Igualtat i Violència de Gènere de l'ICASBD ha volgut homenatjar les dones amb un cicle d'entrevistes anomenat 'Dones empoderades i el seu àmbit laboral'. A continuació podeu accedir al contingut duna nova entrevista, realitzada a Neus Rebull, Cap del grup d’atenció a la víctima de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Sabadell:

Nascuda a Sabadell el 31-10-1966 (54 anys)

            Ingrés PGME 1993.

            Primer destí.: la Vall d’Aran.

            Comissaria de Sant Feliu de Guíxols. (97-98).

            Comissaria de la Seu d’Urgell (99-2001).

            Manresa (2001-2003).

            Seu d’Urgell (2003-2015).

Sabadell (finals 2016 fins actualitat).

Des dels meus inicis  ja vaig començar a especialitzar-me en  l’oficina d’atenció al ciutadà, a la Seu d’Urgell ja vaig estar de cap de l’oficina d’atenció al ciutadà.    

A Manresa va ser on vaig començar a formar-me i a treballar amb atenció a les víctimes de delictes de violència de gènere, domestica, odi i discriminació, delictes sexuals.

Concretament vaig crear el grup d’atenció a la víctima de la regió policial central.

Quan vaig tornar a la Seu d’Urgell ja va ser com a sergent i allà vaig continuar amb la meva tasca d’organitzar i  gestionar els grups d’atenció a la víctima de la regió policial del Pirineu Occidental.

Actualment a Sabadell estic de cap  el grup d’atenció a la víctima de la comissaria de Sabadell

• Considera que, per arribar a on estan, han tingut les mateixes oportunitats que un home?  En el meu cas concret sí. Suposo que per ser un lloc de treball de funció pública ens donen les mateixes oportunitats. De fet s’estan fent polítiques de paritat per a que hi hagi el mateix número de Mossos que de Mosses, i en el meu cas he tingut les mateixes oportunitats, he ascendit fins on he volgut, i dins el cos he pogut trobar la feina que a mi m’ha agradat.
• Què es el feminisme per vostè? Per mi el feminisme és una manera de veure les relacions humanes entre sí sota la premissa d’una societat igualitària per tothom. Crec en això, una societat igual entre els homes i les dones, per tan és una manera de veure la societat i de viure-la. De fet, aquesta igualtat jo l’aplico a tots els éssers humans. Penso que en el fons és on hauríem d’anar a parar, a una igualtat per tothom. Evidentment, per a que hi hagi igualtat, crec que ha d’haver unes polítiques que ens portin a tenir aquests mateixos drets, laborals i socials, i que les polítiques es facin amb perspectiva de gènere , no només pensant en una part de la societat, ni amb una mirada masculina, sinó també amb una mirada femenina, és a dir una mirada global de total la societat. Crec que a mica en mica ho anem conseguint, tot i que encara queda molt per fer. 
• Dins del seu teu àmbit professional , quin és l’escull que s’ha trobat pel fet de ser dona? Jo no he detectat cap actitud ni res pel fet de ser dona que m’hagi dificultat la meva carrera professional. Sí que és veritat que si analitzem el comportament d’algunes persones, hi ha comportaments masclistes. No deixem de ser també un reflexa de la societat, i per tant si hi ha mossos que han crescut en un entorn amb una educació masclista, evitament això, sinó ho has treballat intern i has fet un canvi de paradigma, es reflecteix en el dia a dia d’una persona, però aquestes actituds masclistes que he pogut detectar amb alguns companys, i amb altres no, no m’han impedit tirar endavant la meva carrera professional.
• En la seva professió, hi ha paritat home-dona? Encara no. Hem de partir de la base que és una feina tradicionalment masculina, on fins fa uns anys no entraven dones, per tant queda molta feina a fer per a que hi hagi paritat. Sí que hi ha polítiques per a que això s’aconsegueixi, i considero que actualment hi ha polítiques molt atrevides i modernes per poder arribar a aquesta paritat. Però també hem de tenir en compte que es presenten molts més homes que dones, i si ho mirem des d’un punt de vista de proporcionalitat, entraran més homes que dones per aquest motiu, perquè se’n presenten més. El que s’ha de prioritzar també és la professionalitat, que entri un bon professional, prescindint de si és un home o una dona, però sí que s’estan fent polítiques per promoure i incentivar que les dones s’animin més a fer aquesta feina. Com he dit, és una feina tradicionalment masculina i crec que s’ha de canviar aquesta mirada, però no només de la meva feina, sinó també d’altres feines.
•  Com has comentat, al ser una feina majoritàriament masculina, quin tractament té per part dels homes? Com ja he dit abans, el tractament és bo. Hem de pensar que estem en un cos jeràrquic i tenim unes normes molt clares de cóm ens hem de tractar entre nosaltres, però es una mica el que deia abans, que hi ha actituds que vas detectant al llarg de la teva carrera professional, que de la mateixa manera que una persona és més o menys empàtica, o és més considerada o té una manera de fer, et pots trobar amb mossos que si van tenir una base d’educació més masclista, això es pugui notar a la feina, de la mateixa manera que aquetsa persona ho deu reflexa en el seu dia a dia . Però jo no he tingut mai la sensació d’haver patit traves professionals pel fet de ser dona.
• I quin tractament ha tingut de les altres dones? La veritat és que jo no et podria opinar gaire d’això, perquè de seguida vaig començar a ascendir i per tant a fer funcions de comandament, i puc dir que no he tingut mai problemes amb les dones am,b les que he treballar; a part  dones que siguin comandaments encara n’hi ha menys, i com més graduació menys dones,  per tant he tingut poques oportunitats de tenir un tracte de “tu a tu” amb altres dones a la feina amb el meu mateix rang professional.

 Al principi de la meva carrera professional, quan era Agent, també hi havia molt poques dones, en la meva promoció potser érem unes 20 dones com a molt, per tant era difícil coincidir en de treball, per exemple, en el primer destí que vaig tenir,  ala Vall d’Ara erem dues dones només, i la veritat és que ens portàvem molt bé perquè fèiem pinya. Per tant, mai he tingut cap experiència professional desagradable amb una dona, al contrari, érem molt poques i ens portàvem molt bé entre nosaltres.

Actualment, el grup que jo porto som tot dones menys un agent masculí  i la relació entre nosaltres és esplèndida, en la totalitat del grup de treball. 

Com a comandament sempre he tingut molt bon tracte amb les dones que he treballat.

• Com ha afectat el sostre de vidre i l’escletxa salarial dins del seu àmbit professional? Escletxa salarial no n’hi ha. Afortunadament som funcionaris, i dic afortunadament perquè el Govern ha de donar exemple en quant a igualtat de  sou entre  tant per homes i dones.
•  En quant al sostre de vidre, jo personalment no l’he tingut. Sí, que quan recapacites al llarg de la teva vida i et preguntes perquè no has ascendit més, tens la sensació que aquets sostre de vidre me l’ha imposat el conjunt de la societat i les creences dels sistema patriarcal en que vivim, m’explico, personalment vaig deixar d’ascendir en la meva carrera professional quan  vaig ser mare. Vaig decidir prioritzar la meva vida familiar, jo ja era sergent i ja en vaig tenir prou;  Vaig continuar formant-me i aprenent dins de la meva especialització però  vaig decidir no presentar-me a cap mes promoció per ascendir, si ara m’ho paro a pensar, aquest sostre de vidre sí que hi va ser en el seu moment, però no tant dins la feina ni molt menys, sinó dins la mateixa societat en sí, perquè si hi hagués més igualtat alhora de portar la casa i  tenir la cura dels fills, i no partissin de la creença que és la dona la que ha de ocupar-se majoritàriament de la criança dels fills i d eportar el pes d eles tasques domèstiques, si a la societat hi hagués una igualtat real, potser jo hagués ascendit més quan el meu fill ja hagués sigut una mica més gran, però si has de portar el pes d ela criança dels fils, personalment ja no m’ho he ni plantejat, però no perquè dins l’estructura del cos de Mossos d’Esquadra hagi trobat un topall.
• Ha patit o ha vist alguna dona que hagi  patit assetjament sexual en el seu àmbit laboral? Personalment jo no n’he patit. Com a comandament  tampoc he tingut que gestionar cap mossa que n’hagi patit. Si que dins del cos hi ha hagut casos, però s’ha abordat tal i com marquen els nostres protocols interns que s’activen en aquests casos, protocols que afortunadament s’han anat  millorant amb els anys  i actualment son molt clars, molt estrictes i efectius. 
• Ha trobat dificultats a l’hora de conciliar la vida laboral i familiar/personal? Quan entres en una feina així, parteixes de la base de que els horaris son de torns i segurament  et tocarà fer nits, caps de setmana, torns variats  i horaris canviants,  això va implícit en la feina. El que sí que és veritat, és que al llarg de la teva carrera professional pots anar buscant tasques que impliquen altres horaris més estables, pots anar escollint i decidint si et convé més un horari que un altre, i intentar estar en llocs de feina que et permetin conciliar la teva vida personal amb la professional. En el moment en que estàs en aquests llocs de feina, actualment es facilita molt que es pugui conciliar la teva vida professional i personal i familiar. Això també ha tingut una historia i una trajectòria, abans els horaris malgrat no fossin a torns eren molt inflexible, però les coses han canviat moltíssim durant els 27 anys de la meva carrera professional. Actualment no tinc cap problema en aquest sentit i ho puc conciliar bastant bé.

14 de març de 2021.