#8M. Mujeres empoderadas y su ámbito laboral. Entrevista a Lourdes Ciuró

Con ocasión de la celebración del Día Internacional de las Mujeres del 8 de marzo, este año la Comisión de Igualdad y Violencia de Género del ICASBD ha querido homenajear a las mujeres con un ciclo de entrevistas denominado "Mujeres empoderadas y su ámbito laboral". A continuación podéis acceder al contenido de una nueva entrevista, realizada a Lourdes Ciuró, abogada, política y recientemente designada nueva Consellera de Justícia:

49 anys. Advocada de professió, però política per vocació. Exdiputada en el Congreso de los Diputados, portaveu a les Comissions d’Igualtat i Justícia, i actualment portaveu del grup Municipal de Junts a Sabadell. Casada i mare de dos fills.

1º.- ¿Consideres que per arribar on ets has tingut les mateixes oportunitats que un home?

Vaig començar en política alhora que es va implementar el sistema de quotes, i per mi va suposar passar de ser percebuda com un dona capacitada i vàlida per al càrrec que ocupava, a passar a ser ”la quota femenina”. Ho vaig viure com un perjudici per la meva reputació política, com un demèrit.

En general però, l’efecte de les quotes en política ha estat positiu, perquè ha fet que, si o si, s’hagués de donar oportunitats a les dones de resultar escollides i tenir veu  a les Càmeres de representació. 

Ara bé, en general, continua sent molt més lent per a les dones arribar als òrgans de direcció dels partits o tenir més responsabilitats polítiques.

2º.- ¿Què és el feminisme per a tú?

Mig en broma, i en sentit sarcàstic, és la lluita per aconseguir la plena igualtat de manera que pugui haver-hi el mateix nombre de dones incompetents als llocs de responsabilitat,  que homes hi ha.

3º.- Dins el teu àmbit professional, ¿quin és  l’escull més gran que t’has trobat?

El fet d’estar fora de casa, lluny dels fills cada setmana, m’ha suposat la incomprensió de moltes persones del meu mateix gènere. La manca de sororitat.

Al món de la política hi ha més dones però continua sent un món masclista. Costa implementar noves maneres de fer. Continua la manca de capacitat de pacte, de respecte per la diferència ideològica i es continua volent guanyar sempre 10 a 0.  Crec necessari per avançar socialment, que cada cop hi hagi més alcaldesses. Per tenir la possibilitat de mostrar la part constructiva i eficaç de la política i apropar-la a la ciutadania

4º.- En la teva professió, ¿hi ha paritat home-dona?

Sí, pel tema de les quotes i en llocs de representació. No tant, com deia, en els espais de decisió. A més, hi ha partits, com és el nostre, que implementem el sistema cremallera a les llistes, facilitant així que hi hagi paritat de gènere. Quan no s’aplica la llista cremallera acostuma a passar que sempre hi ha més homes als primers llocs relegant  les dones vagin als trams secundaris i per tant amb menys possibilitats de resultar escollides

5º.- ¿Quin tracte has rebut per part dels homes i les dones?

Per part dels homes m’he trobat respectada, si bé sempre hi ha més tendència a la condescendència 

Per part de les dones en política es té tendència a percebre l’altra més com una rival, en lloc de percebre la companya com una col·laboradora.

6º.- ¿Existeix l’escletxa salarial en la teva professió?

Escletxa salarial no n’hi ha. Per la mateixa feina, es cobra el mateix, ara bé que com es dóna el cas que els homes acostumen a ocupar els llocs més importants o de més rellevància política, acaben cobrant més que les dones.

7º.- ¿Has patit o has conegut algun cas d’assetjament sexual en l’àmbit de la política?

Dins del meu cercle, ni he patit ni he conegut cap cas, però micro-masclisme, a “patades”.

M’ha passat molt sovint que, estant en una reunió, un diputat m’hagi demanat que anés a buscar uns papers, quan no ho demanaria mai a un diputat home. També comentaris sobre “què guapes que esteu les dones a la primavera”, o sobre la roba que portem, per ex.

8º.- ¿Has tingut dificultats per conciliar la vida laboral i familiar?

En aquest sentit he estat molt afortunada. El meu marit s’ha co-responsabilitzat al 100% de la cura del nostres fills, i em va animar a aprofitar l'oportunitat que va representar per al meu creixement personal, anar a Madrid al Congreso. Em va donar i em dóna tot el suport i comprensió per la meva feina que sovint no té horari fix.

9º.- Com a membre de la Comissió d’Igualtat del Congreso, ¿creus que hem avançat en matèria d’igualtat?

S’estan fent avenços importants. S’han fet lleis que estan ajudant a la visibilització de la dona, a aprofundir en la necessitat de la co-responsabilitat i a fer evident l’escletxa salarial que encara patim però també  és cert, que sempre es continúa relegant el paper de la dona a la criança dels fills i cura de la gent gran.

És en aquest sentit, que valoro molt positivament que s’implementi la llei de permisos per paternitat i maternitat iguals i intransferibles. Una de les meves primeres iniciatives a la Comissió d’igualtat del Congreso fou donar veu institucional a una lluita d’una associació de dones per aconseguir aquesta equiparació dels permisos per naixement, entre els dos membres de la parella. Gràcies a aquell primer pas, hem arribat al punt actua de tenir 16 setmanes de permís per tots dos.

Si els permisos per naixement no són iguals i intransferibles, passa que una dona de 25 anys sovint formada i ben capacitada és percebuda com a contractació de risc per l’empleador, en canvi, un home de la mateixa edat i de les mateixes aptituts o inclús inferiors és percebut com una aposta de futur, i té més possibilitats de ser contractat.