#8M. Mujeres empoderadas y el su ámbito laboral. Entrevista a Mirna Lacambra.

04/10/2021

Con ocasión de la celebración del Día Internacional de las Mujeres del 8 de marzo, este año la Comisión de Igualdad y Violencia de Género del ICASBD ha querido homenajear a las mujeres con un ciclo de entrevistas denominado 'Mujeres empoderadas y su ámbito laboral'. A continuación podéis acceder al contenido de una nueva entrevista, realizada a Mirna Lacambra, Soprano i Presidenta de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell:

• Considera que, per aconseguir a arribar a ser una cantant de renom internacional, ha tingut les mateixes oportunitats que un home?  

Oportunitats com a tal, sí. En el món de la lírica, el que et donin un paper o no, depèn de les capacitats de cadascú, sobretot perquè és el guió el que determina quants homes i dones calen per a una representació segons els personatges que hi intervenen. Senzillament no es pot escollir una dona per a fer el personatge d’un home, i un home per fer el personatge d’una dona, a no ser que el mateix guió ho demani. Tot i així, la dona sempre es trobarà més dificultats que un home en qualsevol àmbit, pel simple fet de ser dona. 

• Què es el feminisme per vostè?

Per mi el feminisme és que la dona pugui tenir la mateixa llibertat que un home. Jo no puc dir que no hagi tingut la mateixa llibertat. Va ser el meu pare que des de petita em va ensenyar a ser una dona lliure. Però aquesta llibertat la vaig poder aconseguir amb molt d’esforç i tossuderia. I així ha estat tota la meva vida, sempre he fet el que pretenia fer, per tant, crec que ja practicava el feminisme abans de que comencés a definir-se aquest concepte. 

Quan vaig conèixer el que seria el meu futur marit, el Dr. Xavier Gondolbeu,  i volia iniciar una relació seriosa, la primera cosa que jo li vaig dir és que jo volia cantar. Que si no podia continuar la meva carrera de cant, llavors no volia seguir amb la nostra relació. I així va ser com des d’un bon començament ja vam establir unes esferes de llibertat que van marcar-nos els quasi 60 anys de casats.  Ell no va deixar de ser metge quan ens vam prometre; doncs jo també volia complir els meus objectius com a cantant. Més tard vaig canviar el cant per iniciar l’aventura de fundar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, i fins al dia d’avui! Tampoc ens ha anat gens malament.

No sé si això vol dir feminisme o no; es tracta de poder fer el que a una li sembla que ha de fer. I perquè no? 

• Dins del seu àmbit professional de la música, quin és l’escull que s’ha trobat com a soprano de renom? I com a presidenta de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i promotora del circuit d’Òpera a Catalunya?

Escull com a tal, no me n’he trobat cap. La veritat és que sempre s’ha respectat la meva opinió... i, si no, l’he fet respectar. 

Però en general, sempre passa que els homes es senten superiors a les dones. En el nostre món de la música, el que dirigeix és el Director d’orquestra. Algunes vegades sí que m’he trobat situacions difícils davant d’alguns Directors d’orquestra, que posaven molts obstacles, sobretot essent cantant... no pas essent Presidenta dels Amics de l’Òpera, on llavors si no m’agrada el Director, en trio un altre i ja està!

• Pel que m’ha comentat al principi, entenc que a la seva professió hi ha una certa paritat o equilibri entre homes i dones simplement perquè sempre s’escullen els i les cantants en funció del que mana el guió. Tot i així, quan hi ha hagut la majoria d’homes, com s’ha sentit tractada per part seva? 

No m’han fet sentir mai que ells valien més que jo, o que tenien més capacitats o més raó pel sol fet de ser homes. El que sí que a vegades hi ha hagut alguns Directors d’escena que s’han mostrat prepotents, però ho eren amb tothom, per tant no puc dir que especialment amb mi o amb les dones. 

La gran sort que jo tinc és que sempre em trobo bé amb quasi tothom perquè de seguida m’adapto a les circumstàncies, no sé si per bé o per mal. Si el Director em diu que haig de fer diferent la meva interpretació, doncs ho faig, que per això ell és el Director. Per exemple, a l’òpera sempre hi havia més deficiències en les dots d’interpretació que amb les de cant. No hi havia gaire bons intèrprets, però jo en aquesta matèria sempre vaig fer el que deien els Directors i teatralment funcionava, per tant no vaig donar mai masses problemes, en el sentit de contradir les directrius que se’m deien. 

• Directors d’orquestra, Directors d’escena... Directores, no n’hi ha?

​​​​​​​Sí, actualment ja n’hi ha. Ara també hi ha Directores d’orquestra com Directores d’escena, tan al teatre com a l’òpera. Quan vaig començar a volar cap a la meva carrera musical, a principi dels anys seixanta, era impensable que hi haguessin Directores musicals i d’escena. No fa pas massa que vaig començar a conèixer arrel de la fundació de l’AAOS, al 1982, que ja començaven a haver-hi dones Directores musicals, que jo recordi, però tampoc se’ls hi ha posat gens fàcil.

• Creu que la seva figura com a dona referent en el món de la música, hagués estat tractada diferent si hagués estat un home? 

Jo no he tingut aquesta impressió. Diria que, almenys a les cantants, sempre ens han rebut bé. Llavors si passen coses amb directors d’escena o d’orquestra ja és una altra cosa. La veritat és que jo mai he detectat tracte diferent entre homes i dones, tret d’algun Director musical o d’escena que és més exigent que un altre, però ho és igual amb tothom. 

Per altra banda, com a Presidenta dels Amics de l’Òpera, la veritat és que allà a on he anat, sempre m’he sentit respectada, no sé si per la meva trajectòria professional o pel meu caràcter. En tot cas, afortunadament mai m’he sentit com si la meva veu tingués menys valor que la d’un home.

• Com ha afectat el sostre de vidre i l’escletxa salarial dins del seu àmbit professional?

En el món de la música, com que hi ha contractes individualitzats i generalment no es pregunta què es cobra, és difícil valorar les diferències de sou perquè també es tenen en compte factors com la trajectòria professional i les capacitats de cadascú, que poden variar molt d’una persona a una altra. Aquest sector no es pot comparar amb el d’unes oposicions, per exemple, on tothom fa el mateix examen i llavors veus que un altre de la mateixa categoria cobra més que tu... no és tan fàcil perquè es tenen en compte molts factors a l’hora de contractar a algú. 

En quant als entrebancs per prosperar a la meva carrera professional, segurament n’he tingut més que alguns homes, però finalment crec que me n’he sortit prou bé. 

• Ha trobat dificultats a l’hora de conciliar la vida laboral i personal?

La veritat és que no va ser fàcil perquè he viatjat molt sola. El meu marit al tenir la seva professió de metge, ell es quedava aquí i no em podia acompanyar gaires vegades, per tant he viatjat molt sola i això sí que era difícil de portar. Per altra banda, vam estar quasi 60 anys casats, per tant crec que en certa manera vam saber superar aquestes dificultats amb èxit. També és cert que vaig tenir molta sort, perquè el meu marit i jo ens complementàvem molt bé, i a l’haver marcat les pautes al principi, deixant clar que jo volia cantar abans de casar-nos, llavors va ser més fàcil de justificar tants viatges i tantes hores separats. 

• Ha patit o ha vist alguna dona que ha patit assetjament sexual en el seu àmbit laboral?

Sí, i tant. Te’n puc explicar una de les meves: Una vegada vaig anar a fer una audició, a on havies de cantar una ària o vàries, acompanyada normalment d’un pianista, i t’escolten per saber si els hi agrades o no, perquè et puguin contractar. Aquesta vegada jo havia d’anar fins a Trieste, i quan vaig arribar, el Mestre Director que m’havia de fer l’audició estava acabant de dirigir un assaig d’Otello i em va dir que m’esperés en una llotja a prop de l’escenari que quan acabés ell ja vindria i ens prepararíem per a fer l’audició. Quan va acabar, va venir a la llotja on jo estava, i directament se’m va tirar a sobre... naturalment jo el vaig tirar a terra d’una espenta, i aquí es va acabar l’audició i el possible contracte!!

D’aquestes n’hi ha hagut, i n’hi ha hagut vàries, o sigui que jo també ho he passat. 

• Justament aquests últims dies estan aflorant molts testimonis de víctimes d’assetjament sexual dins del món de la cultura... 

Sí, doncs això hi ha estat sempre. I en el món de l’òpera, moltíssim. 

Crec que generalment els homes es pensen que perquè una dona sigui bonica, naturalment, ha de cedir. Sembla que hi tinguin un dret. Doncs no; això sí que no ho he permès mai, perquè no han tingut mai cap dret ni el tindran. I possiblement això també m’haurà fet perdre oportunitats laborals, per no accedir-hi, però estic molt orgullosa de totes formes de la meva actuació, en tots els sentits. 

Sabadell, 25 de febrer de 2021.