Manifiesto #8M ICASBD

Comissió d'Igualtat i Violència de Gènere

Des de la Comissió d’Igualtat i Violència de Gènere de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, reclamem, un cop més, que el principi d’igualtat i no discriminació es materialitzi definitivament a la vida de totes les dones.

Any rere any ens veiem per aquesta data reiterant els mateixos reclams que tenim la sensació van a parar a un cul de sac sense cap resposta efectiva. Per això, des d’aquesta comissió enguany centrarem aquest manifest en dos punts alarmants: atesa l’activitat formativa que hem organitzat amb la participació de la companya Lucha Castro farem especial menció a les dones migrades, les quals es veuen afectades per la discriminació des de múltiples vessants; i també, per altra banda, creiem oportú posar de relleu la nostra pròpia lluita com a advocades envers la conciliació.

Pel que fa al primer punt, denunciem que gran part de les dones migrades i de les dones refugiades són exposades a riscos, explotacions i violències derivades de circumstàncies més greus que els homes, per ser –en la seva majoria– dones joves, soles i pobres. El fet de viure en un altre país pot generar una condició d’aïllament i una situació de discriminació que provoquen major vulnerabilitat. Moltes de les dones migrades i de les dones refugiades, a més, són víctimes de la violència estructural ocupant les posicions més baixes en l’ordre socioeconòmic degut a l’efecte de la intersecció entre gènere, procedència, classe social i situació administrativa. També s’uneixen a aquest complex teixit de condicions, discriminacions que tenen a veure amb la interpretació religiosa, les pràctiques culturals, les creences i les actituds masclistes. Tot això es manifesta en la invisibilitat social, en la precarietat i la desprotecció laboral, la invisibilitat de les tasques realitzades a les llars i de cura (activitat ocupada majoritàriament per aquestes dones) així com la falta d’oportunitats per accedir a treballs més qualificats, de responsabilitat i amb major remuneració.

Per tot això, requerim una legislació inclusiva que enfoqui els drets de gènere i el pluralisme i la diversitat cultural amb polítiques que garanteixin un tractament digne i respectuós en els equipaments públics i que donin suport a la integració i acomodació de les dones migrades i de les dones refugiades.

En segon lloc, pel que fa a la conciliació de la vida professional i personal, hem de dir que és un dret al que els i les professionals de l’advocacia també hem de poder fer nostre, doncs no només és un dret de la ciutadania sinó que també contribueix a millorar la societat on vivim i afavoreix la consecució de la igualtat de gènere. Malgrat les múltiples modificacions en l’ordenament jurídic i concretament la

normativa laboral, veiem que la conciliació de la vida professional i personal segueix essent inabastable.

A dia d’avui, a Catalunya seguim tenint tan sols un protocol no vinculant, quedant subjecte a l’apreciació personal dels diferents òrgans judicials. Així, l’actual “Protocol de criteris orientatius sobre suspensió d’actes judicials per coincidència d’assenyalaments dels advocats i advocades, i per maternitat o paternitat, per matrimoni o defunció”, malgrat les bones intencions que posa de manifest la seva redacció, creiem és del tot insuficient i genera desigualtats a tot el territori en la seva aplicació discrecional.

Tot i que la no aplicació d’aquest protocol afecta tota la professió, volem destacar, avui dia Internacional de la Dona, que són, en gran part, les dones advocades les que pateixen especialment l’angoixa i l’estrès que els genera no poder disposar d’un marc normatiu segur que els permeti amb garanties la suspensió dels actes judicials, sense patir efectes negatius per les persones que defensen i per elles mateixes. Aquesta mancança suposa un element de discriminació vers les dones que en la societat actual no ens podem permetre.

Des de l’advocacia reclamem, davant la manca de sensibilitat i empatia que alguns òrgans judicials tenen encara en relació a aquesta problemàtica, una actitud proactiva en la defensa de la conveniència d’aplicació del Protocol de criteris orientatius sobre suspensió d’actes judicials per coincidència d’assenyalaments dels advocats i advocades, per maternitat o paternitat, per matrimoni o defunció i la necessitat d’informar a tots els òrgans judicials de Catalunya sobre la importància de la seva aplicació efectiva en totes les situacions contemplades al document .

La conciliació no és només un dret de les persones treballadores sinó que és també una eina fonamental per a garantir la igualtat entre homes i dones i per contribuir a revertir i compensar la manca d’igualtat de gènere que encara persisteix en la societat en que vivim.

Sabadell, a 8 de març de 2022.